Fil dels
Apunts
Comentaris

XII

la fera

me la van donar en un centre

de recollida de gats que van perduts del carrer

i era com una baldufa model pilota de goma.

·

la fera mode a

és que quan estic immòbil

ve i se m’enganxa al cos

ve i se m’estira a sobre

ve i em llepa les mans.

·

la fera mode b

és que si vinc a enganxar-m’hi

o a estirar-me al seu costat

o a agafar-li les manetes

se me’n va

(i tinc sort si no m’arrapa).

·

després està el mode c

que és el de quan fa molt fred.

aleshores es fa estàtua

al costat d’alguna estufa

i quan estic fent la dutxa

i engegue l’estufa d’aire

que tinc just arran de terra

es posa amb els ulls tancats

a pentinar-se els bigotis

amb el raig d’aire calent.

·

la momo

és negra i és persa i

prové de bona família.

·

la momo mode a

és una madame grassa

amb caiguda de parpelles de senyora independent

mai no busca

no pregunta

i si cal res ho exigeix

i a sobre no sap miolar.

·

si anem a fer-li

(però)

(i aquest és el mode b)

besos

carícies

pessics

si la fem ballar

o l’abraces

o li engrape fort la panxa

i li segrestes la cua

o l’agafe de les mans

ella engega el seu vibrato

es deixa fer

panxa enlaire

com una puta barata.

·

tu dius que

—la momo

no mola gens

com a gata.

ho dius rient esperant la resposta que ja saps:

—no

tens raó tens raó

però oi que com a persona…

com a persona és perfecta?

·

i després riem els dos.

·

i després hem d’engegar l’estufa d’aire calent i tanquem els ulls ben fort i ens pentinem les ferides amb el raig d’aire calent.

XI

portes

sempre

un boli bic i blau

a la butxaca

·

sempre

·

des de sempre

·

des de molt abans de tot

·

és la certesa més certa que he tingut mai sobre tu

·

te’n vas i

revise el pis

i et pregunte i això què?

assenyalant

un boli blau sense tinta

estirat

al teu prestatge endreçat

on has deixat quatre coses per si tornes els diumenges

·

—és per a llençar, perdona

—tranquil, que ja el tire jo i me’l guarde a la butxaca

·

te n’has anat i m’aferre al teu boli bic blau buit

fique la mà a la butxaca

i m’hi agafe

com si fora la barana del balcó des del que et mire allunyar-te carregat de tot lo teu

X

 

potser sí

no ho sé

potser preferiria fer-me mal a posta

no

no ho crec

*

però sí sé

que preferisc mirar avall i veure’m una daga d’or travessant-me el pit de plastilina rosa

que pensar

*

i preferisc la dalla

···esmolada

···que fa l’ullet a la lluna

···la que pareix que somriga com l’esquifida

······de negre

······que mai no dóna la cara

i un filferro

···a contrallum

···ple de punxes oxidades

···fent la volta a tot un llac

······tacat de vaques bucòliques

······on el reflex del rovell

·········d’un sol ponent i esqueixat

············m’acaricia el mentó

que pensar-te

*

i preferisc imaginar que m’imagine menjant pedres amb arestes noves

que escoltar-me repetint el que digueres

*

i somniar-me arrancant-me les parpelles

que estimar-te i no escoltar-te

i que no m’entengues

mai

i que digues que m’entens

···t’entenc i tant que t’entenc

i jo que no i que què va

*

en general

per a anar acabant

i per a deixar-nos d’hòsties

preferisc qualsevol merda de ficció pel·liculera pseudolírica estripada

que la puta veritat

que la realitat

que tu

que tot

tot

tot el que jo tinc

i jo.

La Gatera

Novel·la curta - Premi J.M. Casero 2011

Amsterdam - Data de publicació 19 de gener de 2012

La Raquel hereta dos pisos simètrics. L’un dóna al carrer i l’altre a un pati interior, des d’on s’escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat.

La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, d’emmirallen.

Presentació a Girona: Llibreria 22, divendres 20 de gener a les 20h

Coberta i contraberta de La gatera

Ja a la venda

caixer

entro al caixer i hi ha un home i una dona, ell amb el telèfon a la mà: hola, corazón, ¿vas a venir?, vamos a estar en el tripi, por allí, por allí te esperamos, sí, vale, princesa, oye, pero escucha, ponte algo sexy, ¿eh?, bien sexy… digo que te pongas algo sexy para mí, si no te pones nada sexy no vengas, ¿eh?, bien sexy, bien sexy para mí y si no no te espero, vale, ¿quieres hablar con mamá?, toma.

ella agafa el telèfon i diu: oye, que no hagas caso, hija, que está de broma, que como yo nunca me pongo tanga, pues por eso.

surto del caixer i una noia transsexual em dóna les gràcies per aguantar-li la porta. de res, dona, a disposar. el gust és meu de veure que encara queda gent normal.