potser sí
no ho sé
potser preferiria fer-me mal a posta
no
no ho crec
*
però sí sé
que preferisc mirar avall i veure’m una daga d’or travessant-me el pit de plastilina rosa
que pensar
*
i preferisc la dalla
···esmolada
···que fa l’ullet a la lluna
···la que pareix que somriga com l’esquifida
······de negre
······que mai no dóna la cara
i un filferro
···a contrallum
···ple de punxes oxidades
···fent la volta a tot un llac
······tacat de vaques bucòliques
······on el reflex del rovell
·········d’un sol ponent i esqueixat
············m’acaricia el mentó
que pensar-te
*
i preferisc imaginar que m’imagine menjant pedres amb arestes noves
que escoltar-me repetint el que digueres
*
i somniar-me arrancant-me les parpelles
que estimar-te i no escoltar-te
i que no m’entengues
mai
i que digues que m’entens
···t’entenc i tant que t’entenc
i jo que no i que què va
*
en general
per a anar acabant
i per a deixar-nos d’hòsties
preferisc qualsevol merda de ficció pel·liculera pseudolírica estripada
que la puta veritat
que la realitat
que tu
que tot
tot
tot el que jo tinc
i jo.